El Delta de l’Ebre és, sens dubte, un dels escenaris naturals més bells del món. La seva singularitat està definida per un marc natural incomparable de gran riquesa biològica que acull una diversitat faunística i florística de valor incalculable. Amb 320 km2 de terres totalment planes, el Delta no només s’ha posicionat com l’hàbitat aquàtic més extens i peculiar del territori català, sinó que representa una de les zones humides més importants de la Mediterrània.
La silueta del Delta es perfila en el Mediterrani amb una figura que deixa contemplar al costat litoral paisatges de llacunes envoltades per jonqueres i canyissars, mentre que a la part més externa, donen la benvinguda els miratges creats pels salobrars, les llargues platges desertes i la flora tan característica d’aquest medi. El paisatge del Delta té una gran personalitat, així com la té la seva gent. I és que la identitat d’aquest enclavament ve representada tant per la seva realitat geogràfica i natural com pel patrimoni cultural i històric dels seus habitants.
Amb la intenció de preservar la riquesa biològica i aconseguir l’equilibri entre els valors naturals i la presència humana, a petició dels seus habitants, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va constituir el Parc Natural del Delta de l’Ebre. El parc té una superfície total de 7.736 ha i comprèn les basses del Canal Vell, de les Olles, del Garxal, l’Alfacada, la Tancada, l’Encanyissada i la Platjola, així com les illes de Buda, Sapinya i Sant Antoni, i les penínsules de la Punta del Fangar i de la Banya, els Ullals de Baltasar i els Erms de Casablanca.
A propòsit d’això, cal destacar com al llarg dels últims anys, el Delta de l’Ebre s’ha configurat com una destinació de turisme sostenible reconeguda internacionalment. En deixen constància els seus reconeixements: certificat de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), títol de Destinació Turística d’Excel·lència i declarat Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.
